Dimecres 13 de Maig
Venia del metge, no es estrany, ja he entrat en el cercle viciós de la medicina general. Aquella que un sap quant i vol entrar, però mai quant pot sortir-ne.
Deia doncs que venia del metge i vaig agafar el 15 on, a banda de anar avui molt lent, no veia cap cosa que em fes pensar que estava a Barcelona o en alguna altre ciutat. Tots copiem de tots i la globalització ja és present en la nostra manera de fer. O no em fet a vegades coses que veiem només a les pel·lícules? les pel·lícules de fora clar, no les de Cine de Barrio. Encara que he de confessar que alguna cosa si imito del meu mestre Pedro Almodovar, jejejeje.
Llavors aturat a Diagonal cantonada Francesc Macià, veig un nova botiga. EI!!! de la DANONE? Que és això em pregunto. Observo ràpidament sorprès i atent abans que arranqui el bus. És una iogurteria!!! Ara si que em sorprèn aquesta ciutat. Bé ja tinc una altre cosa per a veure. Intentaré aquesta setmana acostar-mi a veure que si pot fer en una iogurteria. Serà un spá urbá, on poder fer banys de iogurt, serà una iogurt-luonge on poder conversar amb els col·legues d´oficina, que avui m´he tirat al secretari? Tot això menjant iogurt amb cereals amb bols de disseny. No oblidem de la zona que estem....
Bé ja os posaré al corrent per si em de fugir o entrar-hi. I abans que baixi persiana m’agradaria saber de que va la iogurteria pija.
Curiositats d’aquesta ciutat meva. Cada dia em sorprèn més i cada vegada ens acostem més al rotllo de las grans urbes, sense perdre l’encant mediterrani que ens caracteritza i ens fa sentir agust. I diu així:
Avui he vist la grua municipal de la Urbana emportant-se per davant una moto aturada en un semàfor. El conductor de la grua no ha vist que estava vermell. I això davant els meus nassos. I la pregunta que em faig, l’hi hauran fet el control d´alcoholemia?
Una home al metro aquest migdia, amb abric llarg de llana i bufanda al coll, seia al costat d’una dona amb una mini camiseta de tirants prims i una minifaldilla anomenada cinturó ample. Encuriosit els mirava, qui dels dos s’equivocava amb el vestir?. Finalment i després d’haver de baixar a la meva parada veig clar que els dos, doncs segur que van veure ahir el temps amb en Molina. (Mooooolt bona niiiiiiiiiiiiit!)
Avui he començat el dia parcialment bé però finalment s´ha torçat del tot.
Tan debò pogués tornar algun dia a estimar. L’amor sempre ha estat present fins hi tot ara en els meus pitjors moments, però si pogués tornar a estimar…..seria feliç llavors? Encara que la felicitat és efímera en tot cas penso que dura instants. Com un somni, segons fins hi tot. M´agradaria tornar a ser feliç.
Venia del metge, no es estrany, ja he entrat en el cercle viciós de la medicina general. Aquella que un sap quant i vol entrar, però mai quant pot sortir-ne.
Deia doncs que venia del metge i vaig agafar el 15 on, a banda de anar avui molt lent, no veia cap cosa que em fes pensar que estava a Barcelona o en alguna altre ciutat. Tots copiem de tots i la globalització ja és present en la nostra manera de fer. O no em fet a vegades coses que veiem només a les pel·lícules? les pel·lícules de fora clar, no les de Cine de Barrio. Encara que he de confessar que alguna cosa si imito del meu mestre Pedro Almodovar, jejejeje.
Llavors aturat a Diagonal cantonada Francesc Macià, veig un nova botiga. EI!!! de la DANONE? Que és això em pregunto. Observo ràpidament sorprès i atent abans que arranqui el bus. És una iogurteria!!! Ara si que em sorprèn aquesta ciutat. Bé ja tinc una altre cosa per a veure. Intentaré aquesta setmana acostar-mi a veure que si pot fer en una iogurteria. Serà un spá urbá, on poder fer banys de iogurt, serà una iogurt-luonge on poder conversar amb els col·legues d´oficina, que avui m´he tirat al secretari? Tot això menjant iogurt amb cereals amb bols de disseny. No oblidem de la zona que estem....
Bé ja os posaré al corrent per si em de fugir o entrar-hi. I abans que baixi persiana m’agradaria saber de que va la iogurteria pija.
Curiositats d’aquesta ciutat meva. Cada dia em sorprèn més i cada vegada ens acostem més al rotllo de las grans urbes, sense perdre l’encant mediterrani que ens caracteritza i ens fa sentir agust. I diu així:
Avui he vist la grua municipal de la Urbana emportant-se per davant una moto aturada en un semàfor. El conductor de la grua no ha vist que estava vermell. I això davant els meus nassos. I la pregunta que em faig, l’hi hauran fet el control d´alcoholemia?
Una home al metro aquest migdia, amb abric llarg de llana i bufanda al coll, seia al costat d’una dona amb una mini camiseta de tirants prims i una minifaldilla anomenada cinturó ample. Encuriosit els mirava, qui dels dos s’equivocava amb el vestir?. Finalment i després d’haver de baixar a la meva parada veig clar que els dos, doncs segur que van veure ahir el temps amb en Molina. (Mooooolt bona niiiiiiiiiiiiit!)
Avui he començat el dia parcialment bé però finalment s´ha torçat del tot.
Tan debò pogués tornar algun dia a estimar. L’amor sempre ha estat present fins hi tot ara en els meus pitjors moments, però si pogués tornar a estimar…..seria feliç llavors? Encara que la felicitat és efímera en tot cas penso que dura instants. Com un somni, segons fins hi tot. M´agradaria tornar a ser feliç.
2 comentaris:
Em sembla, perfecte el que has fet, hi han coses que no es poden guardar em un calaix, i no em d´oblidar, que el passat forma part del futur, sense aixó no som rès de rès, i em de viure lliures de pensaments dolents,dons si no podem tenir la ment neta, no aconseguirem ocupanse del nostre present.
Gràcies Pitu
Publica un comentari a l'entrada