I inspirat en aquest gran comiat, em ve a la memòria quelcom que vaig escriure fa dies, i que vull compartir amb tu. Si tu, ja saps qui ets...
Escriure a propòsit de tot,
d'aquest mon tant enrevessat i confús.
Vaig fracassar. Comencis com comencis sempre acabes perdent.
Ho volem tot, veritat?
És possible morir, es possible deixar de viure.
Vull matar al protagonista de la pel.licula; jo.
I si he d'escollir entre tu i la mort, agafo la mort.
Per que no puc trobar la pau evitant la vida.
Només he d'enfrontar-me a les hores, tan sols.
Escriure a propòsit de tot,
d'aquest mon tant enrevessat i confús.
Vaig fracassar. Comencis com comencis sempre acabes perdent.
Ho volem tot, veritat?
És possible morir, es possible deixar de viure.
Vull matar al protagonista de la pel.licula; jo.
I si he d'escollir entre tu i la mort, agafo la mort.
Per que no puc trobar la pau evitant la vida.
Només he d'enfrontar-me a les hores, tan sols.
1 comentari:
Aixo no m´agrada gens, i dons que es la vida sino ,hores ,minuts ,segons,a tu et costem passar, altres que miren de trobarne,que no tenen ni segons per dedicarse a res, la vida esta feta de segons de felicitat, de minuts de alegria, de hores de content, y de dies mesos i anys de anar vivintla, perqué tots aquest petits moments siguin posibles.No se si m´he explicat bé.
Publica un comentari a l'entrada