Avui escric el que penso, com cada dia, com sempre.
Oblida'm tu que jo no puc.
Fes-ho per mi que jo no puc.
Si de veritat dius que m'estimes fes-ho. I podré arribar cec d'amor fins a la mort desitjada.
Oblida'm tu. Oblida'm que jo no puc.
Aquesta tortura m'oprimeix el cor, inquiet pensament aquell que em manté despert sobre vivint els dies, les hores.
Oblida'm tu que jo no puc fer-ho.
1 comentari:
I tampoc u has de fer, les coses que estimes, o que et fan mal mai s´obliden, peró de ben segur, que un día oblidaras o més bent dit, ja no hi pensaras tant, pasarà a segon terme, i et precuparas i intentaras pel avui,ara,demà.
Publica un comentari a l'entrada