dissabte, 30 de maig del 2009


La ferida profunda, allargada i clara d'aquell petard festiu, havia de caure com tots. I vaig ser jo qui el va parar. Aquí en teniu una mostra. Tant de bo totes les ferides fossin tant fàcils de cicatritzar....

3 comentaris:

maria del mar ha dit...

Joder encara es veu així?

xavier ha dit...

Ja no, només la marca de la crosta que ja ha caigut i que amb el sol he de protegir-me per no dur sempre la ratlla. El blau enorme ja ha baixat de intensitat.

Anònim ha dit...

Ostres nen, quina ferida! D'on c..... va sortir el "petard festiu"? Com t'ho vas fer? ohv