Barcelona 18 d´Abril de 2009
Perquè! perquè ho ha fet? Perquè has pensat que no m´hen recordo, idiota! Com has pogut pensar que no m´hen recordo. Ho tinc encara anotat a la memòria i mai com te dit podré oblidar-me de les nostres dates. Sempre recordaré les nostres dates. Aquelles que vàrem cel.lebrar i que feia especials. Ens les vàrem inventar perquè volia que fossin les nostre dates. Per fer la vida més agradable. Perquè vivim d´aquest petits plaers. Com has pogut enviar-me un missatge que m´ha fet tant i tant de mal. Molt de mal. M´ha ferit més del que estava. M´ha fet molt de mal que m’ho fessis recordar, com pots pensar que no m´hen recordo. Deixa de pensar ja que he volgut marxar per oblidar-ho tot. No veus que hi han coses que mai a la meva vida podré oblidar. No veus que mai podré renunciar al que també es el meu passat. No veus que he viscut la meva vida al teu costat durant 11 anys? doncs com vols que d´un dia a l´altre oblidi tot allò que forma part del meu passat. Si precisament aquest passat és el que m’està torturant contínuament, enyorant-lo i moltes vegades penedint-me de no haver canviat jo, e intentar canviar-te a tu. Perquè jo hi estava bé allà, però no en aquelles condicions. No amb els últims anys de tortura que vaig passar. No amb discussions, baralles, depressions, i ràbia....
Com has pogut fer-ho. Això no m´ho esperava, perquè si realment dius que m´estimes, no ho hauries d’haver fet. Així no pots intentar rés més. Et veig desesperat intentant dir-me que encara m´estimes i no t´hen adones de que ja no pot tornar a ser com abans rés. Fes el favor de no fer-ho així, perquè aconseguiràs que anul.li qualsevol contacte amb tu i engendrar una ràbia cap a tu, que no he volgut mai tenir. Em costa esforços no fer-te culpable de tot això, només d´una part. I assumir les conseqüències un mateix passa per no tenir ràbia als demés. Més aviat tenir-ne de un mateix. De veure en que has fallat, en que t´has equivocat, i culpabilitzar-te per no tornar-hi.
No saps com de destrossat estic.
Tornem-hi un altre graó cap a baix. Ja no puc més.............
Perquè! perquè ho ha fet? Perquè has pensat que no m´hen recordo, idiota! Com has pogut pensar que no m´hen recordo. Ho tinc encara anotat a la memòria i mai com te dit podré oblidar-me de les nostres dates. Sempre recordaré les nostres dates. Aquelles que vàrem cel.lebrar i que feia especials. Ens les vàrem inventar perquè volia que fossin les nostre dates. Per fer la vida més agradable. Perquè vivim d´aquest petits plaers. Com has pogut enviar-me un missatge que m´ha fet tant i tant de mal. Molt de mal. M´ha ferit més del que estava. M´ha fet molt de mal que m’ho fessis recordar, com pots pensar que no m´hen recordo. Deixa de pensar ja que he volgut marxar per oblidar-ho tot. No veus que hi han coses que mai a la meva vida podré oblidar. No veus que mai podré renunciar al que també es el meu passat. No veus que he viscut la meva vida al teu costat durant 11 anys? doncs com vols que d´un dia a l´altre oblidi tot allò que forma part del meu passat. Si precisament aquest passat és el que m’està torturant contínuament, enyorant-lo i moltes vegades penedint-me de no haver canviat jo, e intentar canviar-te a tu. Perquè jo hi estava bé allà, però no en aquelles condicions. No amb els últims anys de tortura que vaig passar. No amb discussions, baralles, depressions, i ràbia....
Com has pogut fer-ho. Això no m´ho esperava, perquè si realment dius que m´estimes, no ho hauries d’haver fet. Així no pots intentar rés més. Et veig desesperat intentant dir-me que encara m´estimes i no t´hen adones de que ja no pot tornar a ser com abans rés. Fes el favor de no fer-ho així, perquè aconseguiràs que anul.li qualsevol contacte amb tu i engendrar una ràbia cap a tu, que no he volgut mai tenir. Em costa esforços no fer-te culpable de tot això, només d´una part. I assumir les conseqüències un mateix passa per no tenir ràbia als demés. Més aviat tenir-ne de un mateix. De veure en que has fallat, en que t´has equivocat, i culpabilitzar-te per no tornar-hi.
No saps com de destrossat estic.
Tornem-hi un altre graó cap a baix. Ja no puc més.............
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada