I inspirat en aquest gran comiat, em ve a la memòria quelcom que vaig escriure fa dies, i que vull compartir amb tu. Si tu, ja saps qui ets...

Escriure a propòsit de tot,
d'aquest mon tant enrevessat i confús.
Vaig fracassar. Comencis com comencis sempre acabes perdent.
Ho volem tot, veritat?
És possible morir, es possible deixar de viure.
Vull matar al protagonista de la pel.licula; jo.
I si he d'escollir entre tu i la mort, agafo la mort.
Per que no puc trobar la pau evitant la vida.
Només he d'enfrontar-me a les hores, tan sols.

UN DELS COMIATS MÉS BONICS QUE MAI HE SENTIT.

Mi querido Leonor.
Querido Leonor, mirar la vida a la cara,
siempre hay que mirarla a la cara y conocerla.
Así podrás conocerla, quererla por lo que es,
y luego guardarla dentro.
Leo, guardaré los años que compartimos,
guardaré esos años siempre,
y el amor siempre
y las horas……

Esta vez no me recuperé.
Por lo tanto voy a hacer lo que mejor se hacer.
Estoy destrozando tu vida,
y sin mi podrías ser feliz.

Extret de la Pel.licula Las Horas basada en la vida de Virgina Wolf.
Recomano aquesta pel.licula a tot aquell que vulgui veure més enllà de la vida.

L'altre dia vaig llegir la primera noticia als diaris de feia temps. Noticia bona volia dir, perquè a banda del Barça i dels que no podem tenir "hijoPuteca" - com diu la meva estimada Maruja - i baixin els tipus d'interès, la resta és una merda llegir la premsa. Però com deia va ser diferent...Titular: Lisboa recupera quioscos antics.Si, es una iniciativa de la cambra de turisme i l'ajuntament de la ciutat per construir o reconstruir els antics quioscos. De principis del segle passat, de l'altre segle passat vull dir, on la gent després de un dia dur de feina anava a fer-la petar, drets amb una copeta de "ginjinha" i unes anxoves adobades. Ara si podrà menjar i veure de tot, per bé dels turistes i curiosos. La iniciativa em sembla fantàstica i entranyable. Per aprendre'n, no com els miserables, lletjors i depriments quioscos tots, de la Rambla de Barcelona.El primer que s'ha col.locat és al renovat mirador de San Pedro de Alcantara. Mirador que un altre dia ja os en parlaré. D'aquest i dels meus miradors. Sincerament quelcom per a seguir l'exemple.

La ferida profunda, allargada i clara d'aquell petard festiu, havia de caure com tots. I vaig ser jo qui el va parar. Aquí en teniu una mostra. Tant de bo totes les ferides fossin tant fàcils de cicatritzar....

No puc oblidar-te.....

Avui escric el que penso, com cada dia, com sempre.

Oblida'm tu que jo no puc.

Fes-ho per mi que jo no puc.

Si de veritat dius que m'estimes fes-ho. I podré arribar cec d'amor fins a la mort desitjada.

Oblida'm tu. Oblida'm que jo no puc.

Aquesta tortura m'oprimeix el cor, inquiet pensament aquell que em manté despert sobre vivint els dies, les hores.

Oblida'm tu que jo no puc fer-ho.

Pessoa rima con Lisboa!!!

Saudade

Otra vez te reveo, mas, ay, ¡a mí no me reveo!....
¿Yo? ¿Pero soy yo el mismo que aquí vivó, y aquí volvió, y aquí volvió a venir,
y a venir, y aquí de nuevo volvió para morir?"
(Fernando Pessoa)


És genial. Un mestre literari. El més gran entre els grans.
Tinc "saudade" de Lisboa.


Jo, avui menys de la meitat del Xavier.

Dimecres 13 de Maig
Venia del metge, no es estrany, ja he entrat en el cercle viciós de la medicina general. Aquella que un sap quant i vol entrar, però mai quant pot sortir-ne.
Deia doncs que venia del metge i vaig agafar el 15 on, a banda de anar avui molt lent, no veia cap cosa que em fes pensar que estava a Barcelona o en alguna altre ciutat. Tots copiem de tots i la globalització ja és present en la nostra manera de fer. O no em fet a vegades coses que veiem només a les pel·lícules? les pel·lícules de fora clar, no les de Cine de Barrio. Encara que he de confessar que alguna cosa si imito del meu mestre Pedro Almodovar, jejejeje.
Llavors aturat a Diagonal cantonada Francesc Macià, veig un nova botiga. EI!!! de la DANONE? Que és això em pregunto. Observo ràpidament sorprès i atent abans que arranqui el bus. És una iogurteria!!! Ara si que em sorprèn aquesta ciutat. Bé ja tinc una altre cosa per a veure. Intentaré aquesta setmana acostar-mi a veure que si pot fer en una iogurteria. Serà un spá urbá, on poder fer banys de iogurt, serà una iogurt-luonge on poder conversar amb els col·legues d´oficina, que avui m´he tirat al secretari? Tot això menjant iogurt amb cereals amb bols de disseny. No oblidem de la zona que estem....
Bé ja os posaré al corrent per si em de fugir o entrar-hi. I abans que baixi persiana m’agradaria saber de que va la iogurteria pija.
Curiositats d’aquesta ciutat meva. Cada dia em sorprèn més i cada vegada ens acostem més al rotllo de las grans urbes, sense perdre l’encant mediterrani que ens caracteritza i ens fa sentir agust. I diu així:
Avui he vist la grua municipal de la Urbana emportant-se per davant una moto aturada en un semàfor. El conductor de la grua no ha vist que estava vermell. I això davant els meus nassos. I la pregunta que em faig, l’hi hauran fet el control d´alcoholemia?
Una home al metro aquest migdia, amb abric llarg de llana i bufanda al coll, seia al costat d’una dona amb una mini camiseta de tirants prims i una minifaldilla anomenada cinturó ample. Encuriosit els mirava, qui dels dos s’equivocava amb el vestir?. Finalment i després d’haver de baixar a la meva parada veig clar que els dos, doncs segur que van veure ahir el temps amb en Molina. (Mooooolt bona niiiiiiiiiiiiit!)
Avui he començat el dia parcialment bé però finalment s´ha torçat del tot.
Tan debò pogués tornar algun dia a estimar. L’amor sempre ha estat present fins hi tot ara en els meus pitjors moments, però si pogués tornar a estimar…..seria feliç llavors? Encara que la felicitat és efímera en tot cas penso que dura instants. Com un somni, segons fins hi tot. M´agradaria tornar a ser feliç.

La meva gran frase

Lisboa ofrece una apreciable variedad de alternativas para un noble suicidio.
"Antonio Tabucchi".

Genial i sincer.
Aquí es resumeix bé el que significa per mi aquesta dolça ciutat que tant enyoro.

Avui era el dia que em casava.

Barcelona 18 d´Abril de 2009
Perquè! perquè ho ha fet? Perquè has pensat que no m´hen recordo, idiota! Com has pogut pensar que no m´hen recordo. Ho tinc encara anotat a la memòria i mai com te dit podré oblidar-me de les nostres dates. Sempre recordaré les nostres dates. Aquelles que vàrem cel.lebrar i que feia especials. Ens les vàrem inventar perquè volia que fossin les nostre dates. Per fer la vida més agradable. Perquè vivim d´aquest petits plaers. Com has pogut enviar-me un missatge que m´ha fet tant i tant de mal. Molt de mal. M´ha ferit més del que estava. M´ha fet molt de mal que m’ho fessis recordar, com pots pensar que no m´hen recordo. Deixa de pensar ja que he volgut marxar per oblidar-ho tot. No veus que hi han coses que mai a la meva vida podré oblidar. No veus que mai podré renunciar al que també es el meu passat. No veus que he viscut la meva vida al teu costat durant 11 anys? doncs com vols que d´un dia a l´altre oblidi tot allò que forma part del meu passat. Si precisament aquest passat és el que m’està torturant contínuament, enyorant-lo i moltes vegades penedint-me de no haver canviat jo, e intentar canviar-te a tu. Perquè jo hi estava bé allà, però no en aquelles condicions. No amb els últims anys de tortura que vaig passar. No amb discussions, baralles, depressions, i ràbia....
Com has pogut fer-ho. Això no m´ho esperava, perquè si realment dius que m´estimes, no ho hauries d’haver fet. Així no pots intentar rés més. Et veig desesperat intentant dir-me que encara m´estimes i no t´hen adones de que ja no pot tornar a ser com abans rés. Fes el favor de no fer-ho així, perquè aconseguiràs que anul.li qualsevol contacte amb tu i engendrar una ràbia cap a tu, que no he volgut mai tenir. Em costa esforços no fer-te culpable de tot això, només d´una part. I assumir les conseqüències un mateix passa per no tenir ràbia als demés. Més aviat tenir-ne de un mateix. De veure en que has fallat, en que t´has equivocat, i culpabilitzar-te per no tornar-hi.
No saps com de destrossat estic.
Tornem-hi un altre graó cap a baix. Ja no puc més.............

Meus pequenos pensamentos

"Meus pequenos pensamentos"

Els meus petits pensaments….
Ja fa dies que volia arxivar en algun lloc, més enllà del meu ordinador, aquells pensaments, idees o coses de les que he escrit. Aquí doncs presento la meva finestra oberta a tothom i on poder expressar-me sense embuts. Hi penjaré tot allò que valoro o considero que no pot quedar en un calaix.
Així doncs, comencem aquesta nova etapa.