Vaig a moure aquest blog, que està més adormit que jo quant m'aixeco a les 7 del matí.
Vinga impliqueu-vos una mica, que així no em sentiré tant sol…..
La historia comença, com casi totes les penjades aquí, un dia qualsevol en el que viatjant en metro, línia 2 o 5 o 3 (vaja ruta), entres al teu vagó i mires de col.locar-te en un racó per a no molestar, o millor dit, que no et molestin. Viatjo amb els auriculars posats i deixo la ment en blanc, cantant per dins les meves cançons. Vull dir, que no hi ha cap element més que l'aire condicionat o no, del ambient que respiro. Però aquell dia va ser especial. Aturat en una parada amb les portes obertes, alço la mirada perquè he sentit una olor especial. Era coneguda però no esbrinava de on o què podia ser. Era intensa, agradable, penetrant. D'un perfum potser, qui el duia?!!!!!! Vaig intentar seguir amb el nas la olor que tan m'interessava i no vaig trobar més que la porta oberta sense ningú present. Quina olor renoi!, però de que era, em preguntava?. Segur, vaig dir-me, és d'una colònia, i l'associava amb una colònia fresca, lleugera amb matisos cítrics i fustes nobles. De totes maneres era una olor que feia molt de temps no sentia. Desobte vaig tancar els ulls per buscar-ne un referent, un senyal o orientar-me, i descobrir el que m'inquietava, perquè ara quant una cosa m'interessa no paro fins a saber-ho, fins hi tot m'emprenyo si no trobo resultats a la recerca. I va ser en més de tres parades de metro, quant em passen milions d'imatges pel cap, del meu passat i que s'aturen com el vagó, l'any 1998. Veig amb ulls clucs que la olor és de la colònia Siesta de Antonio Miró. Merda!! crido en veu alta, alguns em miren amb desconcert i es fan els despistats en veure un boig parlant sol. Merda repeteixo ara en veu baixa, és la colònia que vaig regalar a qui ha estat part del meu passat. Però mai he tornat a sentir tant l´olor com ara. Ha estat impressionant. Qui era? Era ell? M'ha vist? On ets?
Torno a tancar els ulls, potser per amagar-me o potser per inhalar encara més. Passa una estona i quant recupero de nou el ritme del cor m'adono que m'he passat de parada. Baixo a la primera andana que puc per tornar enrere i penso si podria fer alguna vegada, i en algun moment, el mateix amb la meva vida; tornar enrere.
Aquí acaba la petita historieta que bé podria penjar al concurs de relats curts que TMB fa cada any. Potser el guardo i la propera edició m'hi apunto. Creieu que tindria interès?
I ara si que proposo que tots i cada un de vosaltres em feu el vostre comentari sobre alguna olor que sempre os ha acompanyat en la memòria, que teniu retinguda a la ment i que un dia, com a mi em va passar, vareu recordar i enyorar. Sigués sincer i pensa-hi que segur en tens alguna. Aquella de la infantessa, o d'algun plat que fa molts anys no proveu.... M'agradaria saber de les vostres olors.
Vinga impliqueu-vos una mica, que així no em sentiré tant sol…..
La historia comença, com casi totes les penjades aquí, un dia qualsevol en el que viatjant en metro, línia 2 o 5 o 3 (vaja ruta), entres al teu vagó i mires de col.locar-te en un racó per a no molestar, o millor dit, que no et molestin. Viatjo amb els auriculars posats i deixo la ment en blanc, cantant per dins les meves cançons. Vull dir, que no hi ha cap element més que l'aire condicionat o no, del ambient que respiro. Però aquell dia va ser especial. Aturat en una parada amb les portes obertes, alço la mirada perquè he sentit una olor especial. Era coneguda però no esbrinava de on o què podia ser. Era intensa, agradable, penetrant. D'un perfum potser, qui el duia?!!!!!! Vaig intentar seguir amb el nas la olor que tan m'interessava i no vaig trobar més que la porta oberta sense ningú present. Quina olor renoi!, però de que era, em preguntava?. Segur, vaig dir-me, és d'una colònia, i l'associava amb una colònia fresca, lleugera amb matisos cítrics i fustes nobles. De totes maneres era una olor que feia molt de temps no sentia. Desobte vaig tancar els ulls per buscar-ne un referent, un senyal o orientar-me, i descobrir el que m'inquietava, perquè ara quant una cosa m'interessa no paro fins a saber-ho, fins hi tot m'emprenyo si no trobo resultats a la recerca. I va ser en més de tres parades de metro, quant em passen milions d'imatges pel cap, del meu passat i que s'aturen com el vagó, l'any 1998. Veig amb ulls clucs que la olor és de la colònia Siesta de Antonio Miró. Merda!! crido en veu alta, alguns em miren amb desconcert i es fan els despistats en veure un boig parlant sol. Merda repeteixo ara en veu baixa, és la colònia que vaig regalar a qui ha estat part del meu passat. Però mai he tornat a sentir tant l´olor com ara. Ha estat impressionant. Qui era? Era ell? M'ha vist? On ets?
Torno a tancar els ulls, potser per amagar-me o potser per inhalar encara més. Passa una estona i quant recupero de nou el ritme del cor m'adono que m'he passat de parada. Baixo a la primera andana que puc per tornar enrere i penso si podria fer alguna vegada, i en algun moment, el mateix amb la meva vida; tornar enrere.
Aquí acaba la petita historieta que bé podria penjar al concurs de relats curts que TMB fa cada any. Potser el guardo i la propera edició m'hi apunto. Creieu que tindria interès?
I ara si que proposo que tots i cada un de vosaltres em feu el vostre comentari sobre alguna olor que sempre os ha acompanyat en la memòria, que teniu retinguda a la ment i que un dia, com a mi em va passar, vareu recordar i enyorar. Sigués sincer i pensa-hi que segur en tens alguna. Aquella de la infantessa, o d'algun plat que fa molts anys no proveu.... M'agradaria saber de les vostres olors.
5 comentaris:
Les olors son molt presents, a la meva vida, en tinc una mica d´obseció, intento esbrinar d´on venen i de que son, gran part del día sense adonarmen.
Pensarè em aquella que pugi comentar em mès profunditat, que se que en tinc algunes.
mmmm!! les olors...què bones i agradables que són sovint, i què doloroses poden arribar a ser a la vegada! ràpidament associo olors a una persona o situació...la que més m'ha enamorat és l'olor de pins humits! una olor que em vaig guardar de ben petita a Calella de Palafrugell....una olor que, ara més que mai, m'omple els pulmons i l'ànima cada vegada que m'impregna. Una olor que mai oblidaré, n'estic segura.
Les olors...tot un fantàstic món ple de enigmes, misteris, alegries, tristeses, i....desagradables moments de posar-te la mà al nas!! jeje.
Només podem fer una cosa; seguir-la olorant fins a sentir-nos que formem part d'aquella harmonia o cambiar-la per una altre que ens porti aires frescos!! plens d'amor nou i sà; ple de pau i tranquil·litat.
Molts petons cosinet!!!
Olors olors, quina agradable sensació que dóna quan en reconeixes una d'agradable, oi? Jo recordo amb molta nostalgia la olor de la platja, de la crem solar associada, també, a les platges de Calella de Palafrugell... mmm de fet crec que si tanco ela ulls m'és prou fàcil reproduir-les, mmmmm que bo! De totes maneres reconec que també tinc molts olors associades a gent i de vegades, és una mica agobiant, però quan vaig pel carrer i sento diferents olors, vaig associant-les a la gent i a les diferents etapes de la meva vida, és curiós i interessant. Darrerament, però, millor que no us digui quines olors impregnen el meu olfacte, amb un fill de 3 mesos i mig sort de la Mustela, que fa molt bona olor pq les altres.... pobret, però és tant maco que fins no et fa res suportar aquestes.... olors-pudors! i ahh Xavi, endavant en presentar el teu relat, i tant que sí!! Fins aviat.
Ai ... les olors, et fan recordar bons i mal moments, persones amb més o amb menys afinitat, llocs molt propers o llunyans, ....
És curiós, hi ha gels de bany que el seu aroma em fa reviure algun estiu. Em transporten en algun passeig marítim, al vespre, relaxada, arreglada, sentint-me neta, fresca i amb l'agradable sensació de la pell escalfeida després d'una jornada de sol i platja, aiiiiii.....
Un altre aroma que m'arriba a l'ànima és la del pi. Fa uns estius a Formentera, llegint un llibre sota el porxo, ... els pins que m'envoltaven desprenien una olor tant forta que em van fer recordar quan era petita, a casa els pares, quan venien convidats, la meva mare no tenia prou amb fregar, també ruixava totes les estances amb ambientador, ...
Des d'aquell dia, quan oloro un sabó o un ambientador de pi, recordo aquella tarda d'estiu, amb tota la pau i tranquil·litat del mon, sota un porxo, ... i de vacances!!!
Gràcies a tots els que heu escrit a la meva crida. Curiós mon el de les olors, oi?. I que bé ho heu explicat. Emplaço a més gent a fer el seu comentari.
Publica un comentari a l'entrada