OBRIGADO MEU FADO

Avui parlaré de FADOS. No podia passar per alt una de les meves grans passions, la cançó portuguesa per excel·lència, el Fado. I aprofitant que aquesta setmana que ja acabem ha estat la setmana cultural de Portugal a Barcelona, en parlaré.

Portugal ConVida´09 acabarà diumenge amb una gran festa popular al jardinets de Gràcia. Os deixo l'enllaç per si voleu fer una ullada. I acabar menjant un "caldo verde, bacalhau á Brás, sardinhas, febras, pastéis de bacalhau e pastéis de nata" i si només voleu beure hi haurà com l'any passat " vinho verde, ginginha e caipirinha".

http://www.portugalconvida.net

Bé doncs, Fado és musica d'acord, però no qualsevol. S'ha d'entendre en origen i viureu en directe, per a poder sentir el que jo sento per el Fado. Si al diccionari busquem el seu significat, diu així:

FADO; Cançó popular portuguesa, habitualment d'estrofes de vuit compassos i en to menor.

Em sembla injusta la descripció que si dona i crec caldria afegir més coses.
Jo, que m'he sentit un privilegiat en poder escoltar cantar Fados en la petita i tronada Alfama de fa 10 anys. En un racó de bar, on el més nou que hi havia entrat allà era l'electricitat, una dona del barri, animada per dos turistes que consumien, treu les ganes de on no hi son i és posar a cantar sense més. Es així com s'ha de viure el Fado, al carrer, a cada cantonada. Llavors podrem entedre molt més del que diu el diccionari. És passió, cançó que surt de les entranyes, del cor dels portuguesos, que ho porten a la sang, com el que veu vi i escup les veritats de la vida una vegada s'ha emborratxat. És orgull nacional per ells, perquè tenen de que presumir, cosa que no podem fer els Catalans en això. És la seva manera d'expressar tots els sentiments, bons i dolents, que un té dins. Potser algú pensa que també hi ha altres tipus de musiques on traslladar aquests mateixos perfils, el flamenc, el Tango...... I estic d'acord, però jo que soc una persona sensible, massa fins i tot, m'arriba aquest cant al cor i em dona ales per a aprofundir en els meus sentiments i les meves penes.
Es impressionant el dolor sentit que produeix unes paraules cantades en un Fado.

Fadistes tant importants a Portugal i arreu com Mariza, Camané, Misia, Dulce Pontes, etc... sense oblidar els més grans i que encara ara segueix el Lisboeta escoltant, com Amália Rodriguez, Carlos do Carmo, Carlos Paredes. Però el que més m'agrada és veure les noves i no tan joves promeses del Fado com Mafalda Arnau, Cristina Branco, Ana Moura, Raquel Tavares, etc... Noves corrents de la musica sense fugir dels orígens fadistes i aportant alguns dels sons tradicionals de les antigues colònies portugueses, que fins hi tot hi casen bé. Ai, que diria Fernando Pessoa a tot això...... Ell que hi és present en cada vers, en cada estrofa de tots els artistes portuguèsos, fadistes o no.
Acabo ja, perquè no voldria fer-me pesat. Hi ha coses que m'apassionen i quant m'hi poso no paro. No vull tancar el tema sense deixar-vos una estrofa qualsevol d'un fado qualsevol. Bé, qualsevol no, és el meu fado es clar.....
No em digueu que no pot inspirar, sentir una estrofa així:

“Si yo supiera que al morir me llorarías, por una làgrima tuya me dejaria matar”