Miro el rellotge, es tart.
Tinc moltes coses al cap, i ser que avui no estic capacitat per escriure. La veritat és que en calent es poden dir futèsses. No dic res ara.
Potser demà o l´altre tornaré a escriure.
Potser avui tornaré a dormir-me?
Jo, la meitat del Xavier
2 comentaris:
ÀNIMS I AMUNT TITU. NO ET DEIXIS PRENDRE TOT EL QUE JA PORTES CAMINAT... UNA ABRAÇADA MOLT FORTA.
Alguns dies son pesats i es fan costa amunt, pero al final sempre surt el sol per damunt dels nuvols.
¿Qui no s'ha trobat aixi alguna vegada a la vida?.- Ningu, aixi doncs endavant, que queden molts dies com aquests.
Mariano
Publica un comentari a l'entrada