GRAN PÈRDUA

Prescindint dels seus ideals i creences per mi, una mica fora de lloc en temps actuals. El que si no hi ha dubte, és valorar el que crec millor sabia fer; escriure. Un del més grans pensadors de la societat del segle passat i hereu de moltes idees del estimat Pessoa.

Saramago, un altre dels grans que també va contribuir a fer de Lisboa una ciutat de cultura personal, de cada un. Seguir-l´ho a ell a traves de la lectura és viatjar en aquell Portugal que mai un pot imaginar. Seguidor incondicional, però sempre mandrós amb els seus llibres pesats físicament, José Saramago te l'honor merescut no com d´altres; Barack Obama (Nobel de la Pau), de ser un premi Nobel.Un premi Nobel per ser com va voler ser, per dir el que va voler dir i escriure com ningú ho va fer, de manera magistral. Llegir sino “Ensaio Sobre a Cegueira”.

Una frase, aquella que queda en l´arxiu personal, entre el cap y el cor, i diu aixì....

“Un hombre no puede andar sin rumbo en Lisboa....se cansan las piernas. “

Quantes coses diu aquesta frase, uf!!!.

Una abraçada Sr. Saramago.

BONA NIT ELS QUE POGUEU

Miro el rellotge, es tart.
Tinc moltes coses al cap, i ser que avui no estic capacitat per escriure. La veritat és que en calent es poden dir futèsses. No dic res ara.
Potser demà o l´altre tornaré a escriure.
Potser avui tornaré a dormir-me?

Jo, la meitat del Xavier