A tots/tes demano disculpes, per els que em seguiu i fa dies que entreu i no trobeu rés afegit. La veritat és que porto una temporada llarga amb molta feina, al despatx, a casa i amb un amic que ocupa les hores mortes. Després cal afegir-hi els compromisos que mai penso perdrem, doncs aquests son els que em fan sentir viu. Les amistats, bé, dues amistats, son per mi imprescindibles i moltes vegades necessito veure'ls per sentir-me estimat.

Aquests dies m'he adonat l'important que és cansar-se fins hi tot els caps de setmana per poder tenir el cap ocupat i no pensar en el futur incert, tant a la feina com a nivell personal. I no diguem deixar de pensar en el passat. No és que no recordi, d'això sempre, però un no hi dona tantes voltes. No tot està curat, perquè algunes coses sempre queden, i algunes ferides t'acostumes a dur-les. Ja ha passat un any de tot plegat i segueixo pensant el mateix que el primer dia. Amb més incerteses afegides, la feina, l'amor que no arriba, en definitiva jo. Però com ve deia, mantenir-me ocupat em fa descansar a les nits i distraure'm el que puc. Faig oficial ara que vull i tinc un moment que en JOAN és un gran amic. T'agraeixo el que fas per mi i et demano, per deixar-ho escrit, que no ser si val la pena el que fins ara has fet. Gràcies, no puc dir rés més.

Dit això, els dies que he estat amagat del bloc, he fet alguna que altre activitat interessant i molt recomanable. Algunes no les diré per no ofendre a ningú, jejejeje. No voldria entrar en detalls. Però d'altres si que m'agradaria mostrar.

- Una bicicletada per la ruta de Cerdà un diumenge al matí. Una manera diferent de veure la ciutat encara dormida. Llibertat absoluta i una oportunitat de estimar encara més la meva ciutat. Amb tots els respectes al meu poble.

- Una calçotada temàtica amb l'alumne de català Hiram. A Masriudoms si parlava Català, Castellà, Anglès, Francès i Marrotjà, jejeje. Les cebes cremades molt bones, sort que només és un cop l'any, perquè sinó.....

- I cultura per un tub. Molt cinema. Pel•lícules recomanables com "The White Ribbon", "Celda 211", "En tierra Hostil", "Invictus", "El secreto de sus ojos", "Un hombre soltero".

- Concerts de: Dulce Pontes al Palau , una gran boja veu. Rèquiem de Mozart a Santa Maria del Mar amb l'orquestra de Praga.

- I exposicions: "Quim Monzó a Arts Santa Mònica", Cerdà i Barcelona al Museu d'història de Barcelona. I etc...... etc...... a més de passejar molt, això si sense gastar.

Amb tot això hi acompanyo algunes fotos més, i que crec m'han sortit bé. Com que tothom em fa el pilota amb elles, crec que ho son.

Rés més, ja puc dir que les coses han canviat una mica. Malgrat que dies dolents en tinc perquè en tenim tots. El doctor, pels que os interesseu, m'ha dit que quant arribi el bon temps, podré començar a deixar una de les pastilles que prenc. A poc a poc arribaré al final. Encara que no ser quin és. I no parlo de deixar els fàrmacs, sinó del futur..... incert.......

Jo, encara la meitat del Xavier