Jo ho intento, creo e invento.
Les coses no surten com voldria, aquesta és la realitat que tant em costa assumir. La puta realitat.
Fa unes hores un conegut em preguntava que és per mi la felicitat. Vaig creure oportú dir: una cosa efímera, puntual. Em veia incapaç de dir quantes vegades m'havia sentit feliç, els meus 11 darrers anys. I això que vaig ser-ho en varies ocasions, de les que mai oblidaré. Però no puc viure pensant en els moments que vaig ser feliç, perquè del passat, com tots heu dit, no és pot viure. N´he parlat massa d'aquest tema ja.
Ara però si puc dir el que és no sentir-se agust, disgustat, frustrat, emprenyat, no ser feliç en un moment concret.
Idiota, intentes creure que les coses poden canviar? Creus que creant coses pots il.luminar-te? Inventes un futur amb algú (cada cop més desconegut), el futur que MAI podrà ser ple, perquè no pot renunciar a aquell passat? el nostre passat.
Em sento dolgut malgrat les hores que son, els antibiòtics i l'alcohol. Dolgut amb mi mateix. L'Atzar és així? No hi crec amb l'atzar, collons!!!. Les coses son perquè han de ser, i no poden ser d'una altre manera. És per això que no pots inventar-te rés, ni crear rés ni tant se bol somiar el teu futur.
Perdonam si he fet el que no devia, només intentava buscar el moment, l'instant, el segon, per ser feliç.
Tant de bo tu puguis ser-ho. És el que desitjo, però aquest també és un sentiment de futur....
T'estimo i sempre t'estimaré.
Les coses no surten com voldria, aquesta és la realitat que tant em costa assumir. La puta realitat.
Fa unes hores un conegut em preguntava que és per mi la felicitat. Vaig creure oportú dir: una cosa efímera, puntual. Em veia incapaç de dir quantes vegades m'havia sentit feliç, els meus 11 darrers anys. I això que vaig ser-ho en varies ocasions, de les que mai oblidaré. Però no puc viure pensant en els moments que vaig ser feliç, perquè del passat, com tots heu dit, no és pot viure. N´he parlat massa d'aquest tema ja.
Ara però si puc dir el que és no sentir-se agust, disgustat, frustrat, emprenyat, no ser feliç en un moment concret.
Idiota, intentes creure que les coses poden canviar? Creus que creant coses pots il.luminar-te? Inventes un futur amb algú (cada cop més desconegut), el futur que MAI podrà ser ple, perquè no pot renunciar a aquell passat? el nostre passat.
Em sento dolgut malgrat les hores que son, els antibiòtics i l'alcohol. Dolgut amb mi mateix. L'Atzar és així? No hi crec amb l'atzar, collons!!!. Les coses son perquè han de ser, i no poden ser d'una altre manera. És per això que no pots inventar-te rés, ni crear rés ni tant se bol somiar el teu futur.
Perdonam si he fet el que no devia, només intentava buscar el moment, l'instant, el segon, per ser feliç.
Tant de bo tu puguis ser-ho. És el que desitjo, però aquest també és un sentiment de futur....
T'estimo i sempre t'estimaré.
4 comentaris:
Tots volem ser feliços... però què és realment la felicitat? És ser persona, tenir vida. És la família reunida. Riure amb les preguntes inocents dels teus nebots. Viure sense arribada, sense sortida, somniar, plorar, somriure… És viure envoltat d’amor, sembrar amistat, el calor de l’abraçada d’aquell amic que malgrat estigui a Austràlia et truca i et diu “Hola, com estàs?”
És despertar a les cinc de la matinada, desprès d’haver-te’n anat al llit a les tres només per donar una volta al llit del teu fill només per veure’l dormir. És tenir una llar acollidora, la senzillesa d’una taula.. Un café calent a l’esmorzar. Sentir un CD per inspirar el teu cor.
Ser feliç és gaudir del sol radiant, del fred que congela, de la pluja, o de la tempesta. És donar afecte als altres. És passejar per la teva ciutat i gaudir-ne d’ella, i descobrir-ne una nova botiga, un nou cafè...
És fer de la vida una gran aventura, una més gran bogeria, i un enorme Plaer. Però abans de tot és procedir bé, en tots els teus actes. És no tenir res del que empenedir-se. És quelcom que et passes la vida buscant en les coses grans, i que realment es troba en les mes petites, en aquelles coses tontes i ximples que ens alegren la vida.
La felicitat és estar en pau amb tu mateix.
Una abraçada molt forta. Joan
Xavi no t'entenc. A qui estimes? a qui esitmaràs sempre? Tu vares escollir el camí, que les coses no han sortit com esperaves o no estàs satisfet del resultat, ah! qui ha dit que la vida sigui bonica o fàcil? et diré per experiència que potser mai més tornaràs a sentir amor, toca fotre's però aquest és el joc en el que ens ha tocat jugar. SEMPRE POTS TORNAR ENDARRERA SI ET PENEDEIXES, però si no és així, no aconsegueixo entendre quin és el problema, tu has escollit el camí, o endavant o endarrera, només cal seguir-lo.
Lluis
No em referèixo a en SERGI, ho sento.
Ningu a dit que la felicitat sigui estimar algú.De fet jo no crec que sigui així.
Son instants,que un se sent felic, d´uns escoltant un Cd,d áltres compranse roba, molts tenin diners, i que, perqué no pot ser felic aixi,on es escrit que per ser felic s´agui d´estimar algú?
Pots estimar la musica, les flors, la natura, la ciutat, la casa, la teva terra, ect.....
A vegades et sens molt més felic aixi.
m.m.a
Publica un comentari a l'entrada