A SEGONS DE LA FELICITAT

Jo ho intento, creo e invento.
Les coses no surten com voldria, aquesta és la realitat que tant em costa assumir. La puta realitat.
Fa unes hores un conegut em preguntava que és per mi la felicitat. Vaig creure oportú dir: una cosa efímera, puntual. Em veia incapaç de dir quantes vegades m'havia sentit feliç, els meus 11 darrers anys. I això que vaig ser-ho en varies ocasions, de les que mai oblidaré. Però no puc viure pensant en els moments que vaig ser feliç, perquè del passat, com tots heu dit, no és pot viure. N´he parlat massa d'aquest tema ja.
Ara però si puc dir el que és no sentir-se agust, disgustat, frustrat, emprenyat, no ser feliç en un moment concret.
Idiota, intentes creure que les coses poden canviar? Creus que creant coses pots il.luminar-te? Inventes un futur amb algú (cada cop més desconegut), el futur que MAI podrà ser ple, perquè no pot renunciar a aquell passat? el nostre passat.
Em sento dolgut malgrat les hores que son, els antibiòtics i l'alcohol. Dolgut amb mi mateix. L'Atzar és així? No hi crec amb l'atzar, collons!!!. Les coses son perquè han de ser, i no poden ser d'una altre manera. És per això que no pots inventar-te rés, ni crear rés ni tant se bol somiar el teu futur.
Perdonam si he fet el que no devia, només intentava buscar el moment, l'instant, el segon, per ser feliç.
Tant de bo tu puguis ser-ho. És el que desitjo, però aquest també és un sentiment de futur....
T'estimo i sempre t'estimaré.

AQUESTA ÉS LA CANÇÓ OFICIAL

Aqui teniu la cançó ofial i el video.
Bona nit.
Jo, ja veieu, la meitat del Xavier

Per favor, necessito que em tornis la vida.......

UN ANY DE CONDEMNA

Aviat farà un any que contribueixo a fer més gran les llistes de persones separades i que necessiten tractament per tirar endevant. Un any en que compleixo la meva particular condemna. Ja ser que pot sonar molt bèstia, però no deixa de ser la meva condemna.

Tots fem en aquests primers dies de l´any un repàs per sobre mirant enrere, i resumir l´any acabat. El meu ha estat sobradament intens a molts altres, però com a persona és on hi veig la diferència. Parlo de la meva malaltia. Si malaltia, perquè sinó no aniria al metge oi? Ep, hi ha malalts de tot es clar. I no vull sentir la cançoneta de...."pitjors n´hi ha"...... Perquè ja ho sabem que n´hi ha de pitjors, però el que l´hi fa mal a un, no l´hi dol a l´altre. Egoista podeu pensar, però si penséssim d´aquesta manera seriem tots la Mare Teresa de Calcuta i per exemple, no haguéssim celebrat aquestes festes de la manera que ho hem fet, sinó amb més humilitat.

Molt pocs m´han jutjat per el que feia, i si que em sento malament per no poder sol, sortir-ne d´aquest penal. Moments que ja passen a ser habituals i que t´hi acostumes a viure´ls, han estat presents aquest darrer any. Algunes pors segueixen vives encara ara.

Analitzant aquell judici personal que vaig fer-me passats un dies als fets, dic:

1.1 Acusat per deixar d´estimar.

1.2 De estimar a qui no toca. I a sobre enamorar-se´n.

1.3 De exercir totes les seves activitats efectives i emocionals al marge de moltes altres.

1.4 Acusat de no valorar-se a si mateix.

1.5 De tornar a fumar i engreixar-se vora 10 quilos.

1.6 De sentir-se en inferioritat absoluta a tots nivells. També laborals.

1.7 Acusat de sempre pensar en els demés i per els demés.

El veredicte doncs: Culpable de sentir-se una gran merda.

La condemna a complir, per tant, és......

1.1 Condemnat a complir temps sol. Temps al temps. Fins a curar-se, a tornar-se a estimar, a tornar a estimar. A desenamorar-se i tornar a enamorar.

1.2 Complir amb els deures del doctor, i la medicació. El doctor determina a dia d´avui que no pot deixar el tractament. Té por d´una nova recaiguda.

1.3 Intentar distreure´s de la manera possible, per confiar-se i sentir-se segur el mateix.

1.4 A complir amb el deure i obligació de millorar nivells de riquesa efectiva, amistat, sexualitat, familiar, cultural, etc...

1.5 També haurá de renunciar, en algun moment, a no poder ejacular, per obra i omisió dels fàrmacs.

Resumint doncs....

1.1 La duració d´aquesta pena vindrà determinada per un mateix i ningú altre.

1.2 El doctor te potestat per a donar l´alta en el moment que ho cregui oportú.

1.3 L´acussat, així ho marca l´estatut dels que hi han passat per això, haurà de com a mínim, portar un any de dol i poder cicatritzar certes ferides.

1.4 L´acusat podrà tenir bis a bis una vegada superi el síndrome de inferioritat, i autoestima sota zero.