Potser hauria de dir el mateix que diu, tot aquell qui un cop o altre a la vida, ha tingut una mascota a casa. És de suposar que si has viscut penes i alegries amb un animal durant 13 anys acabes per estimar-lo molt. Tot això ho puc afirmar, però allò que al Tro el diferenciava dels altres era el seu caràcter independent, gran sentit de fortalesa i heroisme. No és cap fotesa comparar amb aquests adjectius tant humans un gos.
Perquè de la mateixa manera que comparem reaccions animals amb les persones, també podem fer-ho al inrevés. O és que, no és casi humà veure dormint a la mateixa cabasseta el Tro i l´Oriol amb 2 anys?
Vas lluitar en el seu dia per sobreviure d´un greu incident, perquè els teus amos volien. I ho vas acoseguir. Ara per això no has pogut amb la teva malaltia, però si has aconseguit ser dolç fins el final.
Dono les gràcies a tu i als pares per poder tenir-te, gaudir-te i ara també anyorar-te.
Ets i serás el meu gran heroi.
2 comentaris:
Está sent bastant dur, pero anirem endevant, a traves de la vida sempre passes moments dolorosos, aquest nes un, pero l'esperit de l'home es de superació i per aixó tot i patint tires endevant, no tens tampoc altre rermei, perque la vida segueix, no s'atura i despres del mati ve la nit i a la fi sempre torna a sortir el sol, aixi doncs endevant i a tragar, es el que hi ha en aquest moments.
El Pare
Quina raò te el pare, dons la vida esta plena de bons i malts moments,i encara que sembla que tot s´acaba quan un per algú estimat sigui persona,sigui animal sen du un troçet de la vida que un a triat, pero que segeuix endevant sigui com sigui perque aixi es i no la podem aturar.Que siguis molt feliç allà on siguis,que nosaltres
et seguirem estimant.Gràcies Tro per tot el que ens has donat.
Publica un comentari a l'entrada