Un mail....un dia de tardor, del que no puc oblidar-me´n

Hola,
He llegit el teu missatge aquest matí, molt d'hora. I com que no estava ni estic d'humor avui, he pensat que ho faria ara al migdia.

Encara que em costa trobar les paraules justes per dir-te el que sento. És difícil, però ho intentaré. Fins hi tot em resulta estrany després de tot plegat.

Avui a les 8 ja estava comprant fruits secs a la botiga del C/ Comerç, davant el born.
No hi havia ningú al carrer i m'he sentit sol. Molt sol. Sol en la meva vida. Sol en la mirada cap algú, que passava a treure el gos. Sol en buscar algun detall per no ser qui. I sol en decidir que fer fins les 10, doncs m'havia de trobar amb una amiga.
Donava voltes sobre els mateixos carrers i no deixava de pensar quin d'aquells era el de la meva vida. Quin era el que havia de seguir. Dubtava i segueixo dubtant.
Feia fred, tenia fred. La bossa dels dàtils m'oprimia la ma. Era estrany sentir-se sol, però m'hi trobava. Era fins hi tot bonic. No deixava de pensar en tu. I no sabia quin carrer agafar.

Al final i després de seure un moment al passeig del born, he tret les ganes per a plorar de nou i marxar, per no fer tard a la cita.
Després però, he tornat a baixar al SEPHORA i he tornat a posar-me colònia a la ma. Mmmm..... ja torno a despertar-me. Amb tristor, però hi torno a veure. No clar, però hi veig.

Ja veus doncs com estic. Fet un bunyol de pensaments, dubtes i milions de preguntes. Fet una bleda, sol.
Tots tenim coses a arreglar en les nostres vides. El que a vegades les poques ganes i les circumstàncies poden més per anar passant de solucionar-les. Clar que miro de buscar forces per a recuperar segons quines coses, però no es fàcil i tampoc ser que he de recuperar i per que....... Però miro de fer l'esforç i fins hi tot verbalitzar-ho com em dius.
Deu meu quin mar de dubtes!!!!!!!!!!!!!

D'això fa un any i les coses han canviat poc, segueixo estant sol, sentint-me sol.