dijous, 8 d’octubre del 2009

AQUELLA NIT









23:35 Ja ha marxat el Pare. Trist, cansat de nervis.
00:00 Mitja nit ja, miro de centrar esforços, penso que aquesta nit serà llarga.
No he volgut fer-me el llit, massa llaminer d'aquí unes hores. La mare dorm.
00:45 Pujo a fer un cafè de màquina..... d'àrea de servei d'autopista, vull dir.
No està malament per 35 cents que val. Podria ser pitjor.
Ara feria la cigarreta...
01:03 A fora hi plou i molt. La Mare dorm.
01:30 Sense avisar han vingut a canviar el sèrum. I continua plovent. La mare torna a agafar
el son.
02:00 Miro de estirar-me deu minuts, m'he cansat de llegir en una cadira, però volia ser
davant de la mare, sentir-la respirar.
03:12 De nou la "nurse" ha vingut a col•locar el sèrum. Llavors la mare s'ha queixat de dolor.
L'hi he demanat un calmant. Mentre observo amb poca llum la marca que és. Ara ja no
la recordo, perdre el temps doncs.....
Torna la mare a agafar el son. Als 10 minuts ella te calor, jo tinc fred.
A fora ja no hi plou.
03:20 Concert de budells. Entre els meus i els teus mare, una nova simfonia.
04:25 Altre cop cansat de llegir. La mare no em dona cap feina. M'he llegit la meitat del llibre,
està força bé. Tot el contrari del Capuccino de 35 cents, que ja no puc ni que sigui de
franc.
04:40 La mare segueix dormin.
05:15 He avisat a l´Anna ("Nurse") per canviar de nou el sèrum. Ara ja domino les tecles.
Em moro de fred i tu mare no tens son?
05:45 Passo per el servei i em mullo la cara, el clatell. Agafo més fred.
06:15 Entra per la porta la Mª del mar i acaba aquí la nit, fosca. Surto a agafar un llit per passar
la meva nit clara.

Tant de bo mare pogués ser sempre al teu costat. Ajudar als que m'estimo és el que més m'omple ara. I malgrat cansar-me, avorrir-me, dormir-me i donar voltes a les meves penes, tornaria a fer-ho. Perquè pogués altre cop penjar aquest “timing” i sobre tot llegir-ho tu. T'estimo.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola fill: Son les 22.43 i acabo de llegir el teu comentari sobre aquella nit. E plorat molt. Ets tan espeial Xavier que no et mereixes que ningu et fasi malt. Compte am mi per tot, la mare estera sempre amb tu, perque t´estimo. Perque un 30 d, Octubre a les 5.30 del mati meixia un nen que omplia la meva vida per complert, i abans d neixer ja l,estimaba. Espero que ¨AQUELLA NIT¨ ens agi servit per estimar-nos mes encare. Moltes grasies fill per haber estat amb mi, en aquells moments tan dolorosos. Altre vegada :T´ESTIMO. La mare.

Anònim ha dit...

No vull que em donguis mai les gràcies, sino sempre estaré en deute amb tu.