La necessitat creixent que he tingut de redescobrir-me físicament ha estat present. Amb quatre mesos vaig perdre 18 quilos. Tres talles de pantaló; perdre més d'un quilo per setmana......
Veurem al mirall, comportava fer cada dia un exercici d'esforç per saber quin físic acompanyava aquell cap fet una olla a pressió.
Vaig aguditzar el meu vellut platejat del cabells, els braços marcaven venes afluents de rius que desembocaven en muscles que no creia tenir. Dos entrades fosques entre el melic, una cadera que podia dibuixar amb els ulls clucs. El cul formava uns plecs sobre les cuixes, de les que no coneixia, entre els dos pits un marcat accent de carcanada i sobre tot pelleringues a les que no imaginava que tindria tan aviat.
Escletxes entre la pell ara enfosquides per el sol. La barba em xucla el rostre cansat i trist. Tinc una edat, però crec haver saltat de cop d'un camp a l'altre sense previ avis. Sense poder acostumar-hi, sense treva alguna.
Necessitava doncs, creure que aquest era jo. Tornar a saber com encaixar aquest cós en mi. Feia temps que em rondava fer unes fotografies més o menys artístiques, simplement per a tenir-les. La facilitat que tinc ara de no donar explicacions a ningú, i aquesta necessitat de descobrir-me, finalment he pogut fer-les. Agraeixo a la persona que ha pogut fer d'enllaç entre el fotògraf i jo. I al mateix fotògraf, que malgrat dir que és un amateur experimental, ha aconseguit treure de mi algunes coses que desconeixia.
Si voleu, jutgeu vosaltres mateixos, però amb sinceritat. Que vanitós, cregut i egocèntric podeu pensar..... Perfecte, qualsevol pot opinar de la mateixa manera que ho faig jo, en aquest el meu racó.
Veurem al mirall, comportava fer cada dia un exercici d'esforç per saber quin físic acompanyava aquell cap fet una olla a pressió.
Vaig aguditzar el meu vellut platejat del cabells, els braços marcaven venes afluents de rius que desembocaven en muscles que no creia tenir. Dos entrades fosques entre el melic, una cadera que podia dibuixar amb els ulls clucs. El cul formava uns plecs sobre les cuixes, de les que no coneixia, entre els dos pits un marcat accent de carcanada i sobre tot pelleringues a les que no imaginava que tindria tan aviat.
Escletxes entre la pell ara enfosquides per el sol. La barba em xucla el rostre cansat i trist. Tinc una edat, però crec haver saltat de cop d'un camp a l'altre sense previ avis. Sense poder acostumar-hi, sense treva alguna.
Necessitava doncs, creure que aquest era jo. Tornar a saber com encaixar aquest cós en mi. Feia temps que em rondava fer unes fotografies més o menys artístiques, simplement per a tenir-les. La facilitat que tinc ara de no donar explicacions a ningú, i aquesta necessitat de descobrir-me, finalment he pogut fer-les. Agraeixo a la persona que ha pogut fer d'enllaç entre el fotògraf i jo. I al mateix fotògraf, que malgrat dir que és un amateur experimental, ha aconseguit treure de mi algunes coses que desconeixia.
Si voleu, jutgeu vosaltres mateixos, però amb sinceritat. Que vanitós, cregut i egocèntric podeu pensar..... Perfecte, qualsevol pot opinar de la mateixa manera que ho faig jo, en aquest el meu racó.
1 comentari:
Unes fotografies excel.lents.
Publica un comentari a l'entrada