Avui no puc escriure rés.
I demà…..
Quant és demà?

Bé, no n'hi havia prou amb el petard a l'esquena, que encara no m'he refet d'una i ja n'ha vingut un altre.

Causa: Accident de lleure provocat per un mal funcionament de la bicicleta, i una negligència meva en intentar agafar velocitat per arribar a casa.

Diagnòstic: Despreniment del líquid intern del genoll, vessament amb hematoma visible sobre el genoll esquerra i dret, i ferides cutànies a genolls, muscle i colze.

Tractament: antiinflamatori matí, migdia i nit. Cura de les ferides amb ioda, crema dos cops al dia acompanyada de gel i una mitgeta oprimida. Tot això durant 10 dies.

Somi doncs que no ha estat rés, si penso que un dia podré aixecar-me d'aquest malson de vida, perquè no ho havia de fer del terra, ahir a la nit?
Coses que passen pensareu tots, i que poden passar a qualsevol. Doncs si, però m'ha pastat a mi. Segueixo dient que tant de bo, totes les ferides fossin tant fàcils de cicatritzar. Encara que aquesta vegada costarà més. Collons quina caiguda vaig fer!!!!

OBRIGADO MEU FADO

Avui parlaré de FADOS. No podia passar per alt una de les meves grans passions, la cançó portuguesa per excel·lència, el Fado. I aprofitant que aquesta setmana que ja acabem ha estat la setmana cultural de Portugal a Barcelona, en parlaré.

Portugal ConVida´09 acabarà diumenge amb una gran festa popular al jardinets de Gràcia. Os deixo l'enllaç per si voleu fer una ullada. I acabar menjant un "caldo verde, bacalhau á Brás, sardinhas, febras, pastéis de bacalhau e pastéis de nata" i si només voleu beure hi haurà com l'any passat " vinho verde, ginginha e caipirinha".

http://www.portugalconvida.net

Bé doncs, Fado és musica d'acord, però no qualsevol. S'ha d'entendre en origen i viureu en directe, per a poder sentir el que jo sento per el Fado. Si al diccionari busquem el seu significat, diu així:

FADO; Cançó popular portuguesa, habitualment d'estrofes de vuit compassos i en to menor.

Em sembla injusta la descripció que si dona i crec caldria afegir més coses.
Jo, que m'he sentit un privilegiat en poder escoltar cantar Fados en la petita i tronada Alfama de fa 10 anys. En un racó de bar, on el més nou que hi havia entrat allà era l'electricitat, una dona del barri, animada per dos turistes que consumien, treu les ganes de on no hi son i és posar a cantar sense més. Es així com s'ha de viure el Fado, al carrer, a cada cantonada. Llavors podrem entedre molt més del que diu el diccionari. És passió, cançó que surt de les entranyes, del cor dels portuguesos, que ho porten a la sang, com el que veu vi i escup les veritats de la vida una vegada s'ha emborratxat. És orgull nacional per ells, perquè tenen de que presumir, cosa que no podem fer els Catalans en això. És la seva manera d'expressar tots els sentiments, bons i dolents, que un té dins. Potser algú pensa que també hi ha altres tipus de musiques on traslladar aquests mateixos perfils, el flamenc, el Tango...... I estic d'acord, però jo que soc una persona sensible, massa fins i tot, m'arriba aquest cant al cor i em dona ales per a aprofundir en els meus sentiments i les meves penes.
Es impressionant el dolor sentit que produeix unes paraules cantades en un Fado.

Fadistes tant importants a Portugal i arreu com Mariza, Camané, Misia, Dulce Pontes, etc... sense oblidar els més grans i que encara ara segueix el Lisboeta escoltant, com Amália Rodriguez, Carlos do Carmo, Carlos Paredes. Però el que més m'agrada és veure les noves i no tan joves promeses del Fado com Mafalda Arnau, Cristina Branco, Ana Moura, Raquel Tavares, etc... Noves corrents de la musica sense fugir dels orígens fadistes i aportant alguns dels sons tradicionals de les antigues colònies portugueses, que fins hi tot hi casen bé. Ai, que diria Fernando Pessoa a tot això...... Ell que hi és present en cada vers, en cada estrofa de tots els artistes portuguèsos, fadistes o no.
Acabo ja, perquè no voldria fer-me pesat. Hi ha coses que m'apassionen i quant m'hi poso no paro. No vull tancar el tema sense deixar-vos una estrofa qualsevol d'un fado qualsevol. Bé, qualsevol no, és el meu fado es clar.....
No em digueu que no pot inspirar, sentir una estrofa així:

“Si yo supiera que al morir me llorarías, por una làgrima tuya me dejaria matar”

AVUI NO PUC

Perdoneu-me a tots i totes, però avui no puc penjar rés.

Estic cansat i emocionalment destorça't, ensorrat.

He mirat d'inspirar-me posant-me la banda sonora original de la pel·lícula"Un long dimanche de fiançailles" (un largo domingo de noviazgo), però encara ha estat pitjor.

Bona nit.

ESPEREM LISBOA

Esperem Lisboa. Esperem que ja vinc.

Deixem fer una mica més de diners per poder venir. Aguanta com ho has fet sempre, i també jo. No et rendeixi's vida meva, no deixis d'estimar-me, que aviat hi seré. Tornarem a trobar-nos i estar junts, tu i jo sols per primera vegada. Podré abraçar les teves "estradas", respirar la teva olor a "Castañas asadas", acaronar els teus perfils dolços, les teves taulades, la teva imatge tendre dels teus miradors. No tinguis "Saudade" de futur, que tot arribarà, i serà aquell dia quant voldrem estar junts per sempre. Només un dia la mort, podrà separar-nos, el descans absolut, la pau. Esperem i no marxis que ja vinc.

L´OLOR

Vaig a moure aquest blog, que està més adormit que jo quant m'aixeco a les 7 del matí.
Vinga impliqueu-vos una mica, que així no em sentiré tant sol…..

La historia comença, com casi totes les penjades aquí, un dia qualsevol en el que viatjant en metro, línia 2 o 5 o 3 (vaja ruta), entres al teu vagó i mires de col.locar-te en un racó per a no molestar, o millor dit, que no et molestin. Viatjo amb els auriculars posats i deixo la ment en blanc, cantant per dins les meves cançons. Vull dir, que no hi ha cap element més que l'aire condicionat o no, del ambient que respiro. Però aquell dia va ser especial. Aturat en una parada amb les portes obertes, alço la mirada perquè he sentit una olor especial. Era coneguda però no esbrinava de on o què podia ser. Era intensa, agradable, penetrant. D'un perfum potser, qui el duia?!!!!!! Vaig intentar seguir amb el nas la olor que tan m'interessava i no vaig trobar més que la porta oberta sense ningú present. Quina olor renoi!, però de que era, em preguntava?. Segur, vaig dir-me, és d'una colònia, i l'associava amb una colònia fresca, lleugera amb matisos cítrics i fustes nobles. De totes maneres era una olor que feia molt de temps no sentia. Desobte vaig tancar els ulls per buscar-ne un referent, un senyal o orientar-me, i descobrir el que m'inquietava, perquè ara quant una cosa m'interessa no paro fins a saber-ho, fins hi tot m'emprenyo si no trobo resultats a la recerca. I va ser en més de tres parades de metro, quant em passen milions d'imatges pel cap, del meu passat i que s'aturen com el vagó, l'any 1998. Veig amb ulls clucs que la olor és de la colònia Siesta de Antonio Miró. Merda!! crido en veu alta, alguns em miren amb desconcert i es fan els despistats en veure un boig parlant sol. Merda repeteixo ara en veu baixa, és la colònia que vaig regalar a qui ha estat part del meu passat. Però mai he tornat a sentir tant l´olor com ara. Ha estat impressionant. Qui era? Era ell? M'ha vist? On ets?
Torno a tancar els ulls, potser per amagar-me o potser per inhalar encara més. Passa una estona i quant recupero de nou el ritme del cor m'adono que m'he passat de parada. Baixo a la primera andana que puc per tornar enrere i penso si podria fer alguna vegada, i en algun moment, el mateix amb la meva vida; tornar enrere.

Aquí acaba la petita historieta que bé podria penjar al concurs de relats curts que TMB fa cada any. Potser el guardo i la propera edició m'hi apunto. Creieu que tindria interès?
I ara si que proposo que tots i cada un de vosaltres em feu el vostre comentari sobre alguna olor que sempre os ha acompanyat en la memòria, que teniu retinguda a la ment i que un dia, com a mi em va passar, vareu recordar i enyorar. Sigués sincer i pensa-hi que segur en tens alguna. Aquella de la infantessa, o d'algun plat que fa molts anys no proveu.... M'agradaria saber de les vostres olors.

JA ESTEU AVISATS

Un cop assimila't, que no paït, els símptomes dels meus estimats fàrmacs, passo nota dels efectes secundaris. No vull sentir a dir que no estàveu avisats.

Les conseqüències poden ser letals.

Així que jo de vosaltres prestaria una mica d'atenció en els prospectes que adjunto.