Mai havia estat un nadal a casa meva. Des de que vaig marxar de casa els pares, clar. Aquest cop volia ser-hi. Per Nadal cada ovella al seu corral, no? Sempre he volgut fer-ho, i mai vaig poder. Ser que per això he hagut d´aconseguir que la família ho entengués i alguns fins hi tot no ho accepten, però aquest any heu d´entendre que això és el que em ve d´agust. I no per tancar-me a casa i amargar-me pensant i pensant, no.
M´he aixecat d´hora, quin dia més bonic, després de dies de pluja i fred. He agafat la moto hi he anat a fer un volt. Quines vistes desde la montanya de Montjuïc! He pogut veure la cursa de natació (copa Nadal) amb les vistes cap el port vell. Després he baixat per veure ciutat, l´aparador de la pastissería Escribá, espectacular, i els pastissos salats de la Mauri. Pobre desgracia´t he pensat, jeje.
Però he dinat bé. Caldo amb galets i unes torrades de pa xapata amb encenalls de pernil ibèric. Després torrons que son molt bons acompanyat de mitja ampolla de cava del dolent. I dolent era que he fet una hora de mitgdiada. Ara toca escoltar nadales i fer la postal que acompanya aquest missatge. No he pogut fer-la de paper perquè va quedar a l´arxiu mort de la tarja de la camera. Però crec que ha sortit prou bé.
Així doncs, malgrat passi un any estrany, el nadal pot ser diferent si un vol. A vegades per força, però sempre será nadal.
Un petó molt fort i una gran abraçada. Bon Nadal i tant de bo feliç any nou.
Jo, la meitat del Xavier.
