Dies d'hivern. Et despertes a les 7, les 6 a casa, i et veig per la finestra tota emboirada com cada dia que hi he estat. Silenciosa, comencen els ambulants a muntar les seves parades de llibres antics. El meu carrer, mi trobo bé.
“Bom dia” Lisboa del meu cor. Freda, tendre, acollidora com sempre, omples els carrers d'aire i els racons de sol. Aquesta olor a castanyes mmmmm, m´agrada, és un bon regal d'aniversari.
“Bom dia” Lisboa del meu cor. Freda, tendre, acollidora com sempre, omples els carrers d'aire i els racons de sol. Aquesta olor a castanyes mmmmm, m´agrada, és un bon regal d'aniversari.
Gràcies per intentar distreure'm, per aconseguir alliberar-me dels malsons. Gràcies per treballar amb mi donant-me llibertat de moviments i privant-me d'anar on no podia encara.
Ser; he estat, i m'he sentit a gust. Pobre desgracia't hauràs pensat en més d'una ocasió, però també em va venir de gust fer el que vaig fer, perquè estava amb deute amb tu. Perquè l'amor incondicional i casi extraterrestre que tenim plegats no volia perdre'l. Volia tornar a pujar a Sant Pedro de Alcantara i mirar-te sota els meus peus. Tornar a plorar com ho he fet sempre que te vist. Tot i que aquesta vegada no ha estat de felicitat que plorava.
M'has fet tornar segur de mi mateix. També sabia on anava, es clar. Però precisament per això, perquè sabia on anava, les coses no han estat gens fàcils. Lluitar e lluitat, com ho he fet fins ara, i més que hauré de fer-ho.
Has aconseguit abatre el dolor permanent que m'oprimia el cor, per veure amb un somriure aquells records que mai oblidaré.
Et demano per recuperar la saudade que m'omple el pit, anar tirant fins la propera.
M'has fet tornar segur de mi mateix. També sabia on anava, es clar. Però precisament per això, perquè sabia on anava, les coses no han estat gens fàcils. Lluitar e lluitat, com ho he fet fins ara, i més que hauré de fer-ho.
Has aconseguit abatre el dolor permanent que m'oprimia el cor, per veure amb un somriure aquells records que mai oblidaré.
Et demano per recuperar la saudade que m'omple el pit, anar tirant fins la propera.
Des de una altre finestra aquest cop sobre una ala, et miro mig apagada, dormida per ser dilluns, cansada i cansat et demano que em donis forces per anar endavant, per aconseguir tenir objectius, fites, somnis. Ser, perquè ets per mi un senyal, un deu, una religió, que ho aconseguiràs. Ho se. M'hen duc un tros de tu, com cada vegada que et passo a veure. Aquest cop c.d´s, llibres, etc... i alguna que altre fotografia. Repetida en les meves retines, però ara més que mai necessito tenir-te físicament entre els meus prestatges, a les meves parets. Perquè quant et pugui mirar pensaré quin dia puc tornar.
Espera'm sempre així, guapa. Amb les bastides col·locades, amb les obres en marxa, amb les sorpreses apunt. Esperem de nou que ja vindré. La propera o l'altre o l'altre, tingues present que no vindré sol. Vull que et vagis fent la idea. Vaig fer jurar al que un dia vaig estimar que em duria, per ser definitivament ara si, entre els teus braços, per sempre més.
