Un mail....un dia de tardor, del que no puc oblidar-me´n

Hola,
He llegit el teu missatge aquest matí, molt d'hora. I com que no estava ni estic d'humor avui, he pensat que ho faria ara al migdia.

Encara que em costa trobar les paraules justes per dir-te el que sento. És difícil, però ho intentaré. Fins hi tot em resulta estrany després de tot plegat.

Avui a les 8 ja estava comprant fruits secs a la botiga del C/ Comerç, davant el born.
No hi havia ningú al carrer i m'he sentit sol. Molt sol. Sol en la meva vida. Sol en la mirada cap algú, que passava a treure el gos. Sol en buscar algun detall per no ser qui. I sol en decidir que fer fins les 10, doncs m'havia de trobar amb una amiga.
Donava voltes sobre els mateixos carrers i no deixava de pensar quin d'aquells era el de la meva vida. Quin era el que havia de seguir. Dubtava i segueixo dubtant.
Feia fred, tenia fred. La bossa dels dàtils m'oprimia la ma. Era estrany sentir-se sol, però m'hi trobava. Era fins hi tot bonic. No deixava de pensar en tu. I no sabia quin carrer agafar.

Al final i després de seure un moment al passeig del born, he tret les ganes per a plorar de nou i marxar, per no fer tard a la cita.
Després però, he tornat a baixar al SEPHORA i he tornat a posar-me colònia a la ma. Mmmm..... ja torno a despertar-me. Amb tristor, però hi torno a veure. No clar, però hi veig.

Ja veus doncs com estic. Fet un bunyol de pensaments, dubtes i milions de preguntes. Fet una bleda, sol.
Tots tenim coses a arreglar en les nostres vides. El que a vegades les poques ganes i les circumstàncies poden més per anar passant de solucionar-les. Clar que miro de buscar forces per a recuperar segons quines coses, però no es fàcil i tampoc ser que he de recuperar i per que....... Però miro de fer l'esforç i fins hi tot verbalitzar-ho com em dius.
Deu meu quin mar de dubtes!!!!!!!!!!!!!

D'això fa un any i les coses han canviat poc, segueixo estant sol, sentint-me sol.

AQUELLA NIT

23:35 Ja ha marxat el Pare. Trist, cansat de nervis.
00:00 Mitja nit ja, miro de centrar esforços, penso que aquesta nit serà llarga.
No he volgut fer-me el llit, massa llaminer d'aquí unes hores. La mare dorm.
00:45 Pujo a fer un cafè de màquina..... d'àrea de servei d'autopista, vull dir.
No està malament per 35 cents que val. Podria ser pitjor.
Ara feria la cigarreta...
01:03 A fora hi plou i molt. La Mare dorm.
01:30 Sense avisar han vingut a canviar el sèrum. I continua plovent. La mare torna a agafar

el son.
02:00 Miro de estirar-me deu minuts, m'he cansat de llegir en una cadira, però volia ser

davant de la mare, sentir-la respirar.

03:12 De nou la "nurse" ha vingut a col•locar el sèrum. Llavors la mare s'ha queixat de dolor.

L'hi he demanat un calmant. Mentre observo amb poca llum la marca que és. Ara ja no

la recordo, perdre el temps doncs.....
Torna la mare a agafar el son. Als 10 minuts ella te calor, jo tinc fred.
A fora ja no hi plou.
03:20 Concert de budells. Entre els meus i els teus mare, una nova simfonia.
04:25 Altre cop cansat de llegir. La mare no em dona cap feina. M'he llegit la meitat del llibre,

està força bé. Tot el contrari del Capuccino de 35 cents, que ja no puc ni que sigui de

franc.

04:40 La mare segueix dormin.
05:15 He avisat a l´Anna ("Nurse") per canviar de nou el sèrum. Ara ja domino les tecles.

Em moro de fred i tu mare no tens son?
05:45 Passo per el servei i em mullo la cara, el clatell. Agafo més fred.
06:15 Entra per la porta la Mª del mar i acaba aquí la nit, fosca. Surto a agafar un llit per passar

la meva nit clara.

Tant de bo mare pogués ser sempre al teu costat. Ajudar als que m'estimo és el que més m'omple ara. I malgrat cansar-me, avorrir-me, dormir-me i donar voltes a les meves penes, tornaria a fer-ho. Perquè pogués altre cop penjar aquest “timing” i sobre tot llegir-ho tu. T'estimo.