O MEU FADO

TORNADA A L´ESCOLA

Bé, ja hi tornem a ser. Les vacances han acabat.

El Corte Inglés ja insulta amb els "corticoles", els dies s'escurcen llavors les nits s'allarguen, les botigues venen abrics de pell a 40º a l'ombra, els nens ja estan insuportables, el cuponazo a anat "como una ola" a la paperera, i el despertador torna a estar actiu a la seva tauleta de nit.

Més o menys tots tornem a la rutina tant desitjada. Perquè no em negareu que mantenir uns horaris coherents amb el dormir, amb el menjar i amb el lleure son la millor medicina per el cos i el cap.

Si si, ja ser que les vacances son per fer tot allò que no podem fer durant l'any, però a la vegada ens cansem de dormir 12 hores diàries, menjar com a porquets i ja no ens diverteix segons quines coses.

Les vacances son agraïdes, perquè la resta dels dies anem a toc de pitu. Si sempre fos vacances ja estaríem avorrits. Almenys així és com penso i en definitiva és com pensem els pobres obrers. Quin remei ens toca, no?

I segur en molt pocs dies ja desitjarem que..... El Corte Inglés comenci les rebaixes d'hivern, els dies s'allarguin llavors les nits s'escurcin, les botigues posin banyadors de tanga, els nens segueixin insuportables com sempre, el "gordo" ens toqui a on vulgui, i el despertador hagi caigut d'un setè pis......

Bona tornada a tots/es.

VACANCES A CASA

EL MEU PAISATGE

El programa -paisatge favorit de Catalunya de TV3- ens ha deixat racons dels que molts coneixem, però el més interessant de la sèrie era les fotografies que els televidents enviaven a través del web. Resulta interessant, obviant postals encantadores, veure que alguns mostraven a la seva família, els fills, fins i tot el camp Nou o una parada d'un mercat, com el seu paisatge favorit.
Així és com molts de nosaltres pensem, fora del clixé, aquesta fotografia. Quina millor postal que el riure d'un infant, o una abraçada forta d'un que t'estima o una celebració d'un partit important o un bon dia a un client fidel.
Jo tinc molts paisatges favorits; Manhattan al capvespre amb els peus a l'aigua sota el pont de Brooklyn. El mont Sant Michel de nit amb boira i esquivant la marea alta, el meu canvi de segle un 31 de Desembre a dos mil metres d'altura i nu, o la Torre Eiifel en el seu "spectacle des lumières".
És quan manquen aquestes fotografies, aquests àlbums que no pots tornar a veure, quan veus lo important que és, el que no surt a la foto. Fotos que ni tan sols immortalitzen una quarta part del que sentim en aquell moment. Sentiments son els que ens queden i un gran record.
He volgut aquests dies que em perdo per la ciutat com un despistat obligat, fer fotos, i no per tenir-ne de noves, sinó per poder veure-les algun dia i recordar que pensava, que sentia llavors.

BONES VACANCES

Hauré de tornar a inventar-me les vacances.

Hauré de creurem que son per descansar.

Però si no ho estic de cansat! Només el cap em dol.

Només el cap no em descansa. Ignorant les pauses dels moments distrets.

Potent màquina tu que treballes masses vegades aliè al cor, a la persona, a mi.....,si us plau mira de deixar-me descansar.